Accueil > Actualités > Salvador Gurucharri Ochoa

EDITIONS ACRATIE

Salvador Gurucharri Ochoa

vendredi 16 mai 2014, par cnt66

Les éditions Acratie vous informent avec tristesse de la mort de Salvador Gurucharri Ochoa, co-auteur avec Tomas Ibañez de Une résurgence anarchiste ; les jeunesses libertaires dans la lutte contre le franquisme – La FIJL dans les années 60, publié en 2012 aux éditions Acratie.

Salvador Gurucharri Ochoa est né à Barcelone en 1936. Réfugié en Angleterre, il intègre la section londonienne de la CNT et de la FIJL en 1956, d’où il établit des contacts avec les Jeunesses libertaires de Paris. Il collabore au processus de réunification de la CNT en 1960 et aux phases préparatoires de « Défense intérieure » à laquelle il participe en tant que secrétaire de la commission de relations de la FIJL (Fédération ibérique des jeunesses libertaires) aux côté de Luis Edo et d’Octavio Alberola. Impliqué dans la campagne d’attentats et d’actions menées contre les intérêts franquistes en Espagne et dans divers pays européens, il est arrêté en France le 11 septembre 1963 lors d’une rafle déclenchée contre les milieux libertaires espagnols et la FIJL. Assigné à résidence à Paris, il intègre la commission de relations clandestine de la FIJL. En 1965 il se rend à Bruxelles pour constituer la Délégation extérieure de la FIJL. Réfugié en Belgique il gère une librairie et participe au groupe d’éditions La Hormiga (Paris, 1971- 1975).

Après la mort de Franco, il retourne en Espagne, à Barcelone, et milite à la CNT qui tente de se reconstruire. Il ne participera pas son l’éclatement mais rejoindra, dans les années 1990, le secteur dit « déconfédéré » et sera le directeur de son organe Solidaridad Obrera (Barcelone) de 1996 à 1999.

Il est également l’auteur d’une Bibliographie de l’anarchisme espagnol – 1869-
1975. Notes pour une bibliographie raisonnée
(Barcelone, 2004, éd. Librairie
La Rosa de Foc).

Editions.acratie@orange.fr

Salvador Gurucharri, militant llibertari

Salvador Gurucharri Ochoa va néixer a Barcelona en plena Guerra Civil. Era fill d’un navarrès que fou destacat militant anarquista de la CNT, treballador de la Companyia de Tramvies de Barcelona, que s’hagué d’exiliar en acabar la guerra. A França, el pare va patir l’horror dels camps de concentració i finalment va anar a raure a Londres, ciutat on Salvador Gurucharri també hi va anar a viure quan tenia deu anys. El jove va trobar a la capital britànica una munió de militants llibertaris de primera línia, com ara Suceso Portales, Delso de Miguel, Acracio Ruiz i l’exsecretari de la Federació Local de Barcelona de les Joventuts Llibertàries del 1936, Agustín Roa. Al seu costat el jove Salvador va adquirir una sòlida formació llibertària. Als vint anys va ingressar al nucli de Londres de la CNT i també a la FIJL, des on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París i amb militants com ara Luis Andrés Edo, Octavio Alberola i Lucio Uturbia.

El 1960, va assistir al Congrés de Llemotges en el procés de reunificació de les dues CNT que hi havia des del 1945 i, a més, va participar en les fases preparatòries de Defensa Interior, format per tots els sectors de la CNT i del Moviment Llibertari Espanyol (MLE).

Com a secretari de la Comissió de Relacions de la FIJL va participar en la Comissió de Defensa. La repressió franquista a Espanya amb la detenció, judici, condemna a mort i execució dels militants llibertaris Joaquín Delgado i Francisco Granado va seguir l’agost del 1963 amb la detenció, a França i a petició del govern espanyol, dels militants anarquistes Cipriano Mera, José Pascual Palacios, Salvador Gurucharri, entre altres, i la FIJL va ser prohibida a França.

Salvador Gurucharri va quedar en règim d’assignació sota vigilància a París, on es va integrar en la Comissió de Relacions, de caràcter clandestí. L’any 1965 es va poder establir a Brussel•les, on va constituir la Delegació Exterior de la FIJL. El 1976, amb Franco ja mort, va tornar a la península i es va afiliar a la CNT-AIT, però no va prendre part en el V Congrés, que va comportar la gran escissió de l’anarcosindicalisme espanyol.

A Barcelona va obrir, amb la seva companya, la llibreria Los Artales, a la plaça Sant Josep Oriol o d’El Militant Desconegut (segons el nomenclàtor de l’etapa revolucionària de Barcelona). La llibreria es va convertir en un punt calent de tertúlies llibertàries amb la presència d’històrics com ara Luis Andrés Edo, Abel Paz, Miquel García i joves militants llibertaris. Posteriorment, Gurucharri va tenir una parada als encants dominicals de llibres
del mercat de Sant Antoni.

Durant la dècada del 1990 va militar a la CNT de Catalunya, anomenada la desconfederada, va promoure la llibreria anarquista Rosa de Foc del carrer Joaquim Costa i va dirigir fins al 1999 el periòdic mensual de la CNT de Catalunya Solidaridad Obrera.

Gurucharri és autor de Bibliografía del anarquismo español 1869-1975. Anotaciones para una bibliografía razonada (La Rosa de Foc, 2004) i coautor, amb Tomàs Ibáñez, de l’assaig Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo (Virus, 2010).

Salvador Gurucharri va morir sobtadament als 77 anys el 13 de maig passat a Girona, on residia des de feia un temps.

FERRAN AISA

2 3 . 0 5 . 2 0 1 4

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui (23-5-2014) in memoriam de Salvador Gurucharri (1937-2014).