CNT 66

TREN CORREU 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys

samedi 30 janvier 2010

Benvolgut amic / amiga :

Em complau convidar-te a la presentació del meu llibre

TREN CORREU 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys

L’acte, que comptarà amb la participació del professor de català de la Universitat de Perpinyà, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i escriptor Pere Verdaguer, tindrà lloc el proper divendres 5 de febrer de 2010 a 2/4 de 7 de la tarda al Casal Català Jaume I (23 de l’avinguda del Liceu –prop del “Licée Aragó”-, Perpinyà).

Joan Ventura

L’autor presentarà la seva nova obra dedicada al guerriller de la CNT Quico Sabaté

El "TREN CORREU 1104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys" és el relat de l’historiador Joan Ventura i Ballbé sobre el darrer, i tràgic viatge del mític guerriller de la CNT, que va mantenir encesa la flama de la lluita antifranquista durant 15 anys.

En l’obra Ventura ha aconseguit localitzar, a través de testimonis directes, diversos punts de pas i tots els llocs on van fer nit el Quico Sabaté i els seus quatre companys, un dels quals era el brafimenc Anton Miracle. D’aquesta manera es fan públics després de cinquanta anys, cinc dels llocs on van sojornar els protagonistes del relat.

També ha suposat una gran satisfacció a l’autor localitzar el lloc exacte per on el Quico va travessar el Ter, fugint del setge del mas Clarà. Així, s’ha pogut reconstruir amb fidelitat com i on van morir Francesc Conesa, Anton Miracle, Roger Madrigal i Martin Ruiz. Tot plegat ha estat possible gràcies a l’ obtenció de diversos testimonis de la zona de la Mota, els quals van viure de prop la tragèdia del mas Clarà i de l’estudi de les autòpsies dels quatre morts.

Pel que fa al període final de Quico Sabaté, Ventura explica que ha pogut reconstruir la darrera hora i mitja de la seva vida. Primer a través del seu abordatge del tren correu de Port Bou a Barcelona, el Tren Correu 1.104, que dóna nom a l’obra, i després mitjançant un estudi detallat dels 19 minuts que va durar el seu recorregut pels carrers de Sant Celoni.

Biografia d’ANTON MIRACLE i GUITART

Bràfim, 20 novembre 1930 / Palol de Revardit, 4 gener 1960

Anton Miracle i Guitart va néixer a Bràfim, poble de l’Alt Camp, el 20 de novembre de 1930, al si d’una família dedicada a la pagesia. La seva infantesa va transcórrer dintre del limitat marc rural d’un poble dedicat majoritàriament al conreu de la vinya. Tanmateix, la seva vida va fer un canvi radical als 14 anys quan, de la mà d’un amic de la família, va entrar a treballar, a Barcelona, a una sucursal del Banco Hispano Americano, concretament de la barriada de Sants.

A Barcelona va arribar-hi un bon noi amb una capa d’ingenuïtat, gens radical i interessat a adquirir coneixements, d’entre els quals en destacava la biologia. Vivia a casa d’una tia, al Poble Sec. Era un xicot simpàtic i alegre. Durant els dos primers anys es va trobar un xic desplaçat. Mitjançant un amic de la feina, va entrar en contacte amb les idees anarquistes a través de les xerrades a la barberia del Domènec Carreres, partidari de l’expansió de l’ideari llibertari a través de la resistència passiva. Tanmateix, ben aviat fou seduït per les propostes més dinàmiques que proposava Manuel Llatser, format, també, a la barberia de Sants.

Axí, als 18 anys, durant un temps formà part dels dos grups, fins que li fou recriminada l’ambivalència amb l’argument que posava en perill la seguretat dels contraris a l’acció, ja que la seva presència podia provocar l’actuació de la policia. No va arribar a estudiar biologia però sí que es va submergit en l’esperanto. Y el seu compromís polític va anar augmentant fins el punt que es va involucrar en l’edició de Solidaridad Obrera. Dotat d’una bonhomia natural, sens dubte no es va adonar que estava entrant en un terreny cada vegada més perillós.

A finals del mes d’abril de 1955 va sortir al carrer el número 39 de Solidaridad Obrera, i tot seguit el dia 9 de maig la policia va descobrir el taller on s’havia imprès i va detenir set persones, entre les quals l’Anton Miracle, que es va passar nou mesos a la presó Model, d’on en va sortir en llibertat provisional pendent de judici. En sortir de la presó, d’aquell noi que feia onze anys havia sortit de Bràfim per anar a treballar a Barcelona no en quedava res. Va sortir convertit en un lluitador.

Segurament perquè havia valorat que el càstig sofert havia estat desproporcionat en relació amb el delicte comès, l’Anton Miracle només compromès s’havia convertit en una persona ressentida, s’havia redicalizat. Òbviament, va perdre la feina del banc. Y després de deambular per diverses feines, el més de novembre del 1957 s’exilià a França, anant a Montpeller.

Els dos anys següents els va passar entre Lió, on el 1958 fou secretari de propaganda de les Joventuts Llibertàries, i Clarmont d’Auvernia, on el 1959 compaginava el secretariat dels joves llibertaris amb la feia de paleta.

El mes de desembre de 1959 es va integrar en el grup d’acció del Quico Sabaté, que es va posar en marxa el dia 29. El matí del dia 4 de gener de 1960 fou abatut per la Guàrdia Civil prop del mas Clarà, de la parròquia de Sant Martí de la Mota, ajuntament de Palol de Revardit. Pendent de judici per la caiguda de la impremta de Solidaridad Obrera, l’Anton Miracle fou jutjat en rebel•lia el 5 d’abril de 1960, cinc anys després del “delicte” y tres mesos després de mort.
Data : 15-01-2010


Accueil | Contact | Plan du site | | Statistiques du site | Visiteurs : 877 / 284312

Suivre la vie du site fr  Suivre la vie du site Actualités   ?

Site réalisé avec SPIP 3.0.17 + AHUNTSIC

Creative Commons License